L’espelma i la por

 

 

-Papa, explica’m una altra vegada la història aquella del teu oncle, la de l’espelma.

Trajos

 

“Ah, uh … Com era? Doncs no recordo molt bé, però anava més o menys així:

A l’època de la guerra, el tio Lluís treballava al restaurant Núria –el de la Rambla … No, no me’l sé, l’any. Doncs això, que si no recordo malament era el Núria, sí. Aquell dia, el tio va cobrar el sobre de la setmanada i va plegar tot cofoi amb la idea de passar un esplèndid dia de festa amb la seva dona, la meva tieta, casada amb el tio en segones núpcies. (No ha fet servir aquesta expressió, el meu pare)

Total, que l’endemà, l’home va adonar-se que havia perdut el sobre. Una setmanada perduda! I amb la seva dona vinga a remenar la casa. Tot potes enlaire i no, que no, que ni rastre del sobre. I allò que feien les dones abans, saps? Una espelma a un sant. No, no em preguntis quin. I van sortir a fer un tomb. I l’espelma allà, a la vora de la finestra. I en aquella època, saps, si sonava la sirena perquè hi havia possibilitat de bombardeigs doncs calia apagar els llums. I ells fora de casa. I l’espelma ben encesa. I res, que un veí “xivato” va denunciar el tio. Que si era dels nacionals, que si els volia tots morts. I el pobre home cap a presó. Ben estovat, he sentit dir tota la vida. I es va acabar la festa. Ah! I si van trobar el sobre, se’l van quedar. Només faltaria. “

-Gràcies, papa. Ahir, en una visita a l’arxiu fotogràfic de Barcelona, vaig recordar de lluny aquesta història i he volgut tornar a sentir-la. Fotos d’en Pérez de Rozas, ves-hi, t’agradarà. És de franc.

El meu pare l’explica com si fos un conte, aquest desgraciat episodi, i jo, que perdo moltes coses, no puc deixar de sentir una infinita tendresa per aquest home que va perdre la setmanada. Al mateix temps, penso en la història de “Zidane”, un pobre home denunciat per un company de feina: estem a la França del segle XXI, la França de fa un mes, en ple estat d’emergència. Durant tres setmanes, “Zidane” va haver de passar cada dia dues vegades per comissaria i quedar-se a casa de 21:30 h a 7:30 h, en arrest domiciliari. Fins que no, es veu que no havia fet res … I se li va aixecar el càstig. Avui, plou fort i un grapat de gent es manifesta a França contra l’estat d’emergència. Per ineficaç i antiproductiu. Veurem.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s