Metro. Et baixes a Bastille, camines a poc a poc la rue de Saint Antoine i busques Rosiers. Estrofa #1. Et compres el millor falafel de Paris, chez les juifs, i te’l menges en un banc, mirant en direcció a la rue Fourcy. Estrofa #2. Pausa- cafè al sol, Chez Julien. És la setmana de la poesia a Paris. En una llicència poètica, et permets descobrir un vers ocult en forma de botiga de mitjons. En saben, “els altres”. I sí, el núvol de radiactivitat amenaça. Sense tragèdia no hi ha poema.
On ira tous au Paradis 