Explica-ho sempre que puguis

Un rodatge més o menys tonto a Cisjordània. La cosa va anar més o menys així:

“Ajupa’t, que tiren” – va dir ell. “Uix, ja m’han tocat” – vaig dir jo. Crits.

 

D’aquells dies, recordo:

– Les cares dels meus companys sobre el terreny, en Pepe i en Lluis

– La cara d’un senyor palestí que després protagonitzaria “Cinc càmeres trencades”

– Els pantalons que duia posats

– Un viatge en cotxe a l’hospital de Ramallah: “no et miris la cama”, em deia el Lluis.

– El metge palestí que em va rebre a Ramallah: “no porta bata”, va dir el Lluis.

– La família palestina de la malalta amb qui compartia habitació. “Salamtik”, em repetien a cada moment

– Un viatge en ambulància – el meu primer viatge en ambulància- passant per un checkpoint –el meu primer viatge en ambulància passant per un checkpoint- i un canvi d’ambulància per arribar a un hospital de Jerusalem

– La cara de la Sandra Riaboy, molt dolça: “aquí tienen mucha experiencia en este tipo de heridas”

– La Sílvia Pairó, que ara fa la seva pròpia guerra i que va venir a “repatriar-me”, sempre tan diligent. Sílvia: guanya la teva guerra!

– Els fracassos perquè la tele es prengués seriosament el tema

– La implicació de l’advocat de la tele en el cas Palau, element surrealista del relat

– Un dinar amb el Gonzalo Boye, actual editor de Mongolia, que si es va prendre seriosament el tema

– La clínica de Barcelona, les visites i les no-visites. Les galetes de la Serrat. Les bambes de la Jasmín. Les flors de Bach per abans de l’epidural de l’Amaia. La broma del Sergi: aprofita per tenir un fill.

– El llibre que em va regalar en Guàrdia. “T’envio records dels paquis del Raval”.

– Una revista que el Josep em va deixar a recepció: no et vull molestar, em va dir.

– Una mirada trista de ma mare

– L’Esther, que em portava un home parisí de l’aeroport

– L’home parisí

– La Marta: no sé si en aquell moment feia la dieta de les maduixes

Demà, 23 de gener, farà set anys que un guarda-barreres israelià em va deixar marca grossa i lletja en una cama. Jo ja he aconseguit trobar-li la gràcia. Siete vidas tiene el gato. A pocs quilòmetres d’allà, a Gaza, un crim de guerra evident durava massa dies. Operació plom fos, li deien.

“Explica-ho”, em van demanar uns nois palestins que viuen a peu de mur. “Explica-ho sempre que puguis”. I així, a cada oportunitat que tinc, jo ho explico a qui em vulgui escoltar: a les depiladores i als amants, quan tinc la sort de tenir-los.

Aquest any, celebraré aquest meu aniversari de renaixement a París . I potser ho tornaré a explicar en un bar i una copa a la mà. Amb els meus amics d’allà, tota una deliciosa segona existència. I potser fins i tot tindré algun remordiment per ser lliure …

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s