El pa de “l’amour” …

A risc de posar-se el cul com un pa ...

Algú en vol uns quilets, per uns bocates????

“Ardoise”

No tinc “ardoise”. Però m’agradaria tenir-ne … Tot i que no sé si acaba de ser útil, o sostenible. Pel meu pla secret, vull dir … Però una “ardoise de rêve” queda tan bé, al bolso. Llegir el diari a la pantalla del meu htc,  em fa cremar els ulls … Aix, la llengua de Molière, que ens brinda la possibilitat de comprar una “ardoise” … Res de tablettes, en France, res d’ipads. Aquí, “els altres”, són “ardoises” … Ho diu l’Académie.

Tinc gana i mossegaria algú.

Tanta revolució m’obre la gana. I busco al google “gana” i “revolució”.  I trobo això:

« Nous sommes tous des cannibales. Le moyen le plus simple d’identifier autrui à soi-même, c’est encore de le manger. »

Claude Lévi-Strauss, La Repubblica, 1993

Si és que per aquí, al país dels altres, hi ha paios de molta matèria gris.

Madame!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

De bon matí, Libération “par terre”  …

– Vous êtes bien, Madame?

– Oui, oui, tout va très bien. Ça glisse un peu…

I he vist les estrelles , a la parada de metro “Stalingrad”, al país dels altres. C’est beau, le ciel du metro!

Al mateix temps, a Egipte, una revolució …