He trobat Paris a El Caire!

Passo una temporada a El Caire i París ha vingut amb mi. A les façanes del Downtown: París. A la plaça Talaat Harb: París. Als fanals, als ascensors, les pastisseries: París. A les llibreries: París. La culpa: d’Ismail, que va regnar a Egipte de 1863 a 1879. (je, semblo la wiqui). Ell va voler engrandir El Caire seguint el model de les ciutats europees que el van flipar en els seus viatges de “piju” del segle XIX. La que més li va molar: París.

Ismail va dir: “Mon pays n’est plus en Afrique”. I, ale, va posar-se a fer un París a mida.

Hi ha un hotel “Paris”, també. I una botiga de “moda” amb una Tour Eiffel incrustada a la façana. Hi passo cada dia, abans d’entar al “col.le”. Sí, he tornat a caure:  he tornat a creure que puc aprendre àrab. M’he tornat a inscriure a un curs d’aquells que no serveixen per res. Però com m’agrada!

Després de les classes, volto, volto, volto. M’enverino d’aire 100% contaminat, faig veure que no sento les obscenitats del “mascle” egipci reprimit per la misèria” i prenc tès i nescafès amb els “assaltadors” de guiris a qui cedeixo el plaer d’explicar-me mentides.

De tant en tant, com avui, el cafè és amb prèvia cita. Avui, a l”estudi de Khaled Hafez, a Heliopolis. Tot un plaer. Un senyor que es guanya la vida exposant per aquí i per allà els seus batmans que pinta al costa d’Anubis: “els dos súper-herois són de la mateixa família”, em diu. I jo aquí, redactant això perquè no sé massa a quin diari vendre l’entrevista… En tot cas, contenta d’escampar el senyor Hafez per la xarxa: http://www.khaledhafez.com

Yallah, bye. El dia que trobi el cable per descarregar les fotos, us les penjo …