Vallotton i la Sra. Williams

Benvolgut Marcel,

Estic perplexa. M’he hagut d’assabentar per la premsa de l’existència de la Sra. Wiliams, a qui escrivies cartes entre sarcàstiques i amoroses.  “Le Nouvel Observateur” ho explica tal qual, sense embuts: “Correspondance. Proust Inédit”. Però no ets portada, no et pensis: la portada és per la Le Pen, la Marine, que es veu que està de moda en aquest país teu d’una esquerra casposa i una dreta patètica.

 La tal Williams, arpista, vivia a la mateixa escala que tu, al 102 de Boulevard Hausmann, al 3er. I tu vinga a escriure-li cartes, vint-i-sis en total. També li enviaves flors i llibres. En plena guerra. Molt proustià, és clar, això de no molestar-se a pujar les escales per fer-la petar amb la veïna. Escrit tot queda més “chic”.

 Però i jo, Marcel? Jo també estic en plena guerra. Hormonal, sí, o del “xoc de cultures”, o digues-li com vulguis. Però aquí estic, al regne de l’escola republicana i dels croissants aux amendes, al país de la retòrica i la crema de llet. I no em fas ni cas, recony, que només et demano una mica de sensibilitat, una noteta.

Avui, per exemple, jo hagués necessitat un sms. I unes flors. O també una confidència. Millor unes flors. Perquè ja fa fred, perquè tinc un mal d’esquena agudíssim, perquè avui París fa massa olor de pipí i perquè m’he comprat un vestit “trop” car i “trop” gran. Home, que tots sou iguals, que sembla mentida que tu- sempre tan observador- no te n’hagis adonat.

Crec que tinc la grip, Marcel. I les sres Williams m’inquieten. Per cert, tu havies conegut Vallotton? Potser us havíeu creuat … Ell és l’expo de l’any, al Grand Palais. He pensat que si tu segueixes tan esquerp, em dedicaré a escriure-li a Vallotton.

 http://next.liberation.fr/arts/2013/10/06/vallotton-les-allusions-perdues_937404

 I Vallotton, m’ha traslladat a un passeig per Hopper del braç d’un Sr. Williams. Però això, ja és una altra història. 

 

 

Són les hormones, idiota!

Jo a la terrassa del Jaurès buscant un moment de calma i un xaval que passa a tota llet amb la seva moto. Ruuum, ruum. I el xaval aixeca roda.

“A París, també hi ha xavals poca-soltes que van en moto i aixequen roda.” Això és el que he pensat avui, mentre em prenia el cafè d’excepció del dia a la terrassa del Jaurès, el bar del costat de casa. Al maig, vaig deixar el cafè. Darrerament, em prenc massa cafès prohibits. I cars. També he pensat això: que haig de deixar el cafè un altre cop. Però és que tinc taaaanta son. Sobretot en aquest quart mes.

Just després del cafè, he decidit que havia d’anar a fer ioga. Això: recomençar amb la disciplina iogui. Una classe amb l’Adriano, el meu profe preferit de la meva escola preferida, no em pot fer cap mal. Necessitava una mica d’exercici, una mica de sentir-me el cos. De centrar-me. Demà tindré “mal par tout”, està clar. Recony, busco el meu centre. És que tindré un fill i encara no sé què vull ser quan sigui gran.

Però faig els meus passets. Potser a cegues, però els faig. Avui he fet un “hola-súper-hola”: he decidit presentar-me a l’apéro webdoc convocat a través de facebook. Una activitat de networking pels interessants en el webdoc.

Quan he entrat al 177 de la rue Saint Martin, m’han vingut unes ganes enormes de fugir. El bar estava ple com un ou de gent desconeguda. I jo, no tinc ni puta idea de webdocs. M’agraden, és clar. Però ni puta idea. Bah! He entrat al lavabo per agafar forces. I m’he acostat a les taules d’on penjava el rètol “apéro webdoc”. “Bonjour!”. M’he presentat i he xerrat pels colzes sobre els webdoc, el crowdfounding i altres possibles formes de finançament. He escoltat a una noia rossa, que acaba de posar en marxa un programa perquè tots puguem fer webdocs sense ser informàtics. Li he promès que m’ho miraria. M’ha donat la seva targeta. Jo li he donat el meu tuiter. M’he begut un suc de guaiaba.

He arribat a casa i m’he posat a llegir “La liste de mes envies”: enganxa, és fàcil i fa plorar les noies. L’he devorat. I he començat a redactar la meva pròpia llista de desitjos: en tot cas, no és tan fàcil. Ara, pateixo d’insomni.