“Arrêtons le massacre!”

ManifBenvolgut Marcel,

Hem de parlar: tu i jo no avancem. Ja fa un parell de dies que em funciones de meravella per les migdiades. Obro llibre, passo dues línies, tanco ulls. M’he quedat clavada en una descripció i em peses com una llosa. Potser necessitem una pausa … Aquesta setmana 36, el cosmonauta em desconcentra amb assajos de piruetes virulentes- deuen ser el projecte de llei Gallardón i la manifestació “pour tous”, que el revolten -i jo que l’entenc.

A més, una nova qüestió ha vingut a ocupar-me “la tête”. I és que això del pilates pre-natal -un regal de nadal del meu àngel francès-  m’està perturbant. Aquests compatriotes teus m’han traspassat una preocupació boja per un element que a mi em sona a port grec: “le périné”. I així, entre cops de peu i teories sobre un secret molt ben guardat –una porta sagrada- és com no trobo la manera de gaudir les teves “magdalenes”.

Qui estigui lliure de maltractar-se “le périné”, que llenci la primera pedra. Si no exercites còccix amunt- còccix avall, ets una inconscient i et fas pipí al damunt per sempre més, diu l’escola francesa del bon parir. “Arrêtons le massacre!”, diuen els llibres especialitzats. I no parlen de l’ocupació de Palestina ni de les bombes d’Al Assad, no, no. Parlen de “le périné”, el gran maltractat de la història. I la seguretat social et paga la reducació de “le périné” després del part, mira si és important aquest port grec. “Boja de la vida, reacciona ara que ets a temps!” –sembla que sento veus: respira i educa “le périné”. A l’expiració, sobretot a l’expiració. Fes com si absorbissis un espagueti per la vagina, ens deixa anar la profe de pilates com perquè ho entenguem millor. I jo, pobreta catalana que mai no ha rebut una educació sexual “comme il faut”, no en sé, d’aquests jocs malabars. I no m’atreveixo a admetre que mai no he absorbit un espagueti … amb la vagina, la qual cosa em fa perdre mitja classe fent veure que entenc perfectament les indicacions que les meves companyes de classe semblen seguir al peu de la lletra. Jo faig “playback” de périné. I el que de debó voldria és que la “sécurité sociale” em pagués el podòleg, que tinc els peus ben fets calderilla de resistir-me a abandonar del tot els talons “malgré tout” i patejar-me la mani de tres hores de dissabte, aquella de “París et Madrid, même combat”. Santa Inocència.

http://www.degasquet.com/?q=page/publications-du-dr-de-gasquet