“Paris est un rêve érotique” (amb permís de l’autor)

Imagen

 

Viure a París també és anar de llibreries. Si pot ser de segona mà, que fa més d’aquí. Per refugiar-se del fred, per exemple, o per fer temps entre cita i cita. Per descansar del twitter i llegir, en paper, més de 140 caracters seguits. Per reconèixer la portada del darrer Goncourt. Per col.leccionar frases boniques en obrir una novel.la a l’atzar. Fins i tot per comprar llibres.  Per pixar no, no sempre funciona.

 Vinc o venim -cosmonauta et moi même- de passar-nos dues hores a la Gilbert Joseph del Boulevard Saint Michel. Enorme i cèntric temple del negre sobre blanc. A fora, plovia a bots i barrals. Gràcies per existir, Gilbert Joseph!

Festival de la pàgina impresa. Tu també hi eres, Marcel: del dret i del revés. Que sí, que sí, que segueixes mantenint-te en els “prestatges”, per descomptat. En forma de les teves obres, però també d’assaigs que parlen de tu. Avui, m’han interessat els teus amors amb Reynaldo Hahn: tu ne m’en avais jamais parlé! Ja em disculparàs, però he tafanejat la vostra correspondència. Désolée, mon ami, deu ser l’efecte Hollande, que em torna cotilla i desperta l’ànima paper-couché que hi ha en mi. Tu i Reynaldo, el compositor, de teatre en teatre. Tu i Reynaldo, dos joves molt refinats de saló en saló, distracció de les dames de “charme”. Tu i Reynaldo convidats a l’òpera, tu i Reyanaldo, Reynaldo i tu. Dos anys d’amor de Belle Époque. Seràs cretí, d’avorrir-me amb les teves històries de catedrals i amagar-me sucosos episodis com el d’aquesta passió? Al cap i a la fi, amb en Reynaldo, vau ser amics fins al final … Però sóc dispersa. I de seguida, he passat de tu a Balzac, a un “Traité de l’Élégance”. I de Balzac a una jove promesa que ha publicat un llibre de títol suggerent a qui li he robat una frase: “Ce qui manque à Paris, c’est la mer”.

La pluja i tal sopa de lletres m’han deixat mig estabornida. Al metro, he revisat algunes notes:

“Qüestions de “gènere” que em despisten:

– Que “le bonheur” –la felicitat- sigui un nom masculí.

– Que “la doleur” – el dolor- sigui femení.

Com “une minute”, ben femení. Que “le lait” sigui masculí em fa ballar el cap. Aquestes i moltes altres coses fan que no em senti com a casa, avui.”