Valls, Dieudonné i Sophie Calle a escena.

g_Perrotin13SophieCalle01b

Avui és un súper-heroi. Tot depèn de qui s’ho miri. Però de sobte,  jo me l’he imaginat vestit de súper-heroi i era creïble. Amb pantalons molt ajustats, marcant paquet. I una capa, no podia faltar la capa. Súper-satisfet d’haver contribuït a prohibir un espectacle per prevenir “desordres públics” : Súper-Valls, el cavaller braç de ferro. Merci, Monsieur le Ministre de les Forces del Bé. Ell i Consell d’Estat contra Dieudonné, un humorista passat de voltes. Perquè senyors: els humoristes passats de voltes, polemistes absurds, ja se sap, són l’enemic públic número 1,  un perill en potència. Un perill per la República!!! Ne touchez pas à ma République! Així que: prohibim-los sense complexos, anul.lem gires. Prohibim-los abans no la caguin, abans no s’aixequi el teló, abans no insultin la nostra sensibilitat, els nostres cervells de peuple auvegle. Això és el que necesita “Gotham City”, un àrbritre-tutor implacable que ens dicti quin és el límit entre el bé i el mal. Perquè la justícia pot condemnar a posteriori, però feina feta no té destorb.

Aix, tanta testosterona ministerial  gairebé em fa oblidar un dels meus propòsits per aquest 2014: “tu no et despistis amb conneries”. Haig de tornar a una imatge-regal per concentrar-me, sortir del twitter i fer les paus amb aquest país. I em quedo amb “Dérobés”, un delicat homenatge al buit, a l’absència, a la memòria. Gràcies, Sophie Calle, a tu i a les teves idees encara no prohibides. Gràcies per tornar-me els nivells adequats d’oxitocina, gràcies pels teus marcs sense quadre, per omplir-nos els espais brutalment robats. De paraules, que també valen mil imatges.

http://www.perrotin.com/artiste-Sophie_Calle-1.html

La foto és de la Galerie Perrotin, “agafada en préstec” perquè el meu mòbil de merda no em permet enviar-me les meves pròpies fotos -més xules- al núvol. La vie …