De vegades, se’m fa tard.

Imagen

Meeeerda! De vegades, se’m fa tard. Per comprar el pa, per exemple. O per arribar a la “boucherie” abans no tanquin – no, encara no sóc del tot vegetariana. “Fermé”, diuen. També se’m fa tard per recollir l’abric que tinc a cal “tailleur”. Perquè mai no acabo de ser conscientqueaquí, això dels horaris, va diferent. També se’m fa tard per escriure. Per explicar la meva tarda a l’Hotel Drouot i la història de la biblioteca del senyor de Villepin, per exemple. Perquè aquella història, amb les setmanes,es converteix en una altra història que es converteix en una altra història … que esborra “la història”. De tota l’emoció d’aquella tarda només em queden les ganes de tornar a passar els dits per la meva pròpia biblioteca –la meva pròpia memòria-, la que vaig deixar a Barcelona abans d’emprendre aquí la meva nova vida de llibre electrònic. Sense olor, sense paperots perduts entre les pàgines. Ep, però que molt bé perquè aquí a casa aviat no hi cabrem. Sobretot després que això se’ns ompli de paquets de bolquers i de mobiliari del món del bebè, que ja ocupen més que una enciclopèdia sencera. Vaja, que se m’ha fet tard per explicar el que jo volia explicar quan vaig arribar de la subhasta a casa i em vaig retrobar amb el meu llibre electrònic ensopit. Dominique de Villepin és allò que en podríem dir un home cultivat. I ric. Jo diria que representant d’una França en plena fase d’extinció. Aquest home alt, d’esquenes amples i cabell canós era propietari d’una biblioteca de somni. I se l’ha venuda. Es veu que en vol començar una de nova. I nosaltres allà, sense un euro i a primera fila. Les xifres s’enfilaven a un ritme trepidant en aquella sala de la rue Drouot que feia olor de pols i de diners. I el martell del mestre de cerimònies de chez Bergé pronunciava preus astronòmics. I nosaltres, vinga a obrir la boca i a mirar amunt i avall, queno se’ns escapi res. De l’objecte al públic, per identificar el comprador: quina cara fa algú que es compra una exemplar de “Tintin chez le pays des soviets” per 43.000 €??? I així dues hores: “Qui ha comprat?” “Era per telèfon” “Ah” “Fixa’t, paguen en efectiu”, “Hòstia, el J’accuse de Zola”, “Ull! una carta d’amor de Víctor Hugo”, “mira, se l’emporta en una bossa de plàstic!”. I també se m’ha fet tard per explicar que Monsieur de Villepin amb tota la seva aura aristocràtica va quedar absolutament desbancat a Madrid. Superat per Fermín Jiménez, un artista singular que uneix amb línies de rotulador fluorescent els xiclets que troba enganxats a terra. Se m’ha fet tard per explicar que he volgut ser Fermín Jiménez gràcies a “Yo de mayor quiero ser Fermín Jiménez”, una producció teatral de la companyia valenciana “El pont flotant”. D’aquell vespre al teatre em queda la idea que viure hauria de ser més un joc divertit que una batalla tediosa i que aprendre a mirar les coses amb ulls de nen és el que m’ensenyarà el meu fill, que treurà el nas abans que la primavera. Però no m’esperaré a la primavera per anar practicant això de ser una mica més Fermín. Amb el glamour de Villepin de tant en tant, peut être.

Se’m fa tard, benvolgut Marcel, per acabar-te’m abans de Nadal. Per cert, és clar que vaig pensar en tu: Villepin no se t’ha venut.

La foto d’aquí dalt, me l’ha cedida la meva estimada Ana Teruel, que va signar una crònica sobre la venda: http://cultura.elpais.com/cultura/2013/11/23/actualidad/1385211572_190874.html

De Villepin és protagonista d’un còmic d’èxit, ara convertit en pel.lícula. La pel.li: laisse tomber. El còmic és molt recomanable: http://www.dargaud.com/quai-dorsay

Sobre Fermín Jiménez i l’obra de El Pont Flotant: http://www.youtube.com/watch?v=a7xG3tyndcs No he trobat el link en castellà, però segur que existeix (per qui no entengui el català del vídeo)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s