El meu avi no es diu Marcel o fin de fête

Festa Major

Benvolgut Marcel,

El meu avi va néixer dos anys i mig després de la teva mort. 24/04/24: una data bonica, oi? Gairebé màgica. Però no, la combinació de xifres no es tractava de cap bon auguri. El meu avi va néixer en un mal lloc, en un mal moment. El nen Andrés va començar a treballar als set anys en una finca castellana. Guanyava 4 pessetes al mes. Feia, per exemple, de pastor d’ovelles, de cuidador de vaques i porcs, de segador. Després va tallar pilons de llenya aquí, al teu país. A cop de destral. Per això, jo sempre he vist en el meu avi una part molt animal. L’animal Andrés Hernández Castaño no llegia, no explicava històries meravelloses com les teves, no tenia xofer i de vegades –no sempre-  deia paraules molt lletges. Tenia unes mans precioses. Ahir, quan em vaig acomiadar d’ell a l’hospital, ens vam estimar més que mai. I tot plegat va ser molt, molt animal.

Postal d’Houlgate

Houlgate

Benvolgut Marcel,

Per què mai no m’has parlat de les meravelles normandes? Sí, sí, he estat a Normandia. I aquí el teu detallet: d’Houlgate, “la Perle de la Còte Fleurie”, et porto una postal. En reconeixes el paisatge? Aquí, chez LeRossignol, t’aturaves a comprar flors.  Un dia m’hauràs d’explicar les teves aventures normandes. Però les de veritat. Les de la biografia oficial me les sé: t’instal.laves al Grand Hotel de Cauen , visitaves els teus amics “pijos” com tu i admiraves la llum del sol de la matinada. Jo vull la teva història amb l’Agostinelli, el xofer de qui et vas enamorar bojament. Aix, per cert, a Houlgate mateix, en una botiga vora el mar, venien magdalenes i feien servir la teva foto de reclam publicitari. Com ens hem de veure!

Tu i les magdalenes.

Tu i les magdalenes.