El maig no existirà a París

Marxo, volo, volem. A l’altra banda de l’oceà. Vull veure la Tour Eiffel de lluny. Fa una miqueta de pena marxar ara que París tot just es desperta d’un hivern massa llarg. La ciutat està preciosa, d’esclat de llum i de galtes vermelles. Finestres obertes, m’estic fent la maleta. Algú toca la trompeta vora el canal de l’Ourq. Quan acabi amb la selecció de sabates veuré si li faig un forat a en Marcel. Tinc por que les calors mexicanes li acabin de cardar la salut. Me n’agafo unes de talons, per si de cas. Guadalajara-Chiapas-Tulum. Orozco i tequila. Palenque. Sorra blanca. No trobo el biquini, crec que a Barcelona ja no en tenia … He comprat un repel.lent de mosquits. I demà m’haig de depilar. Segur que a Mèxic, com a qualsevol racó de món, trobaré una cafeteria o una botiga de roba que es dirà “París”. Prego a la verge de Guadalupe que em salvi de la diarrea. Ibuprofè: imprescindible. Em miro Proust: “Ça te parle, le Mexico?”. Resposta: ” mon imagination, est mon seul organe pour jouir de la beauté …” Buf. Et quedes a casa, xato.