Entre “madeleine” et “madeleine”, Le Louxor

Le Louxor reobre avui.

Expo sobre la història del Louxor. Cinema, discoteca, abandó i recuperació.

Proust se m’ha posat a la pell. I ja passejo París amb aquest home de salut fràgil per companyia. Començo a tolerar els seu estil “impressionista-carregós”  perquè sembla que li estic enganxant el sentit de l’humor. El paio pulveritza refinadament aquesta Belle Époque carregada de punyetes. És gay, o sigui que ho ha passat força malament. A més, és jueu, intel-ligent i artista. Tot un problema. Ah! I asmàtic. Un pal de vida. Per això,  li perdono que sigui una mica repel.lent: “on me lira, le monde entier me lira”. Em demano si a Proust li agradava el cine: avui, me l’emporto al Louxor.

Mira, Marcel, és que ets molt dens i necessito un respir. Aires egipcis, per exemple. Aix, sí: una mica d’Egipte a París! I avui reobren el Louxor per la premsa. Demà, inauguració per a tots els públics. Tu i jo, Marcel: ni avui ni demà. Perquè nosaltres som diferents. Nosaltres voltarem pel X arrondissement , carrer Faubourg Saint Martin avall, fins a l’ajuntament del barri. Allà, hi ha una expo fantàstica que ens explica la història d’aquesta sala que va obrir un any abans de la teva mort. Sí, sí, el temps passa que vola: just fa dos anys jo voltava per la plaça Tahrir! . I sí, ja sé que tu prefereixes Venècia, però avui toca Egipte perquè avui mano jo.

Veus? Octubre de 1921, entre els boulevards La Chapelle i Magenta. No massa lluny de la teva escola de la rue Condorcet, allà on et vas fer millor amic del fill de Bizet, obre portes “Le Louxor”: segur que et sona, surt a tots els diaris.

No et fascina? Aquí tens en un sol edifici, la història d’un barri, la història del cinema, i la història d’una lluita: la de l’associació que va aconseguir rescatar de l’oblit institucional aquest monument emblemàtic abandonat des dels anys 80.

Ja estàs cansat? Prefereixes les catedrals gòtiques? Mira que et tanco al bolso i segueixo jo soleta!

http://www.paris-louxor.fr/louxor-palais-du-cinema/

Segueixo pensant com hauria d’escriure “madalena”. La “magdalena” no em convenç …

Dedico aquest post a totes les persones  a qui dec un mail llarg: la meva estimada Serrat, en Xavi Lasauca, en Rodri, la Marisa, l’Arnau, …