Verlaine-Rimbaud. Psicodrama etílic per Sant Valentí.

Imagen

És Sant Valentí, el dia més tonto de l’any. Aquí, a París, sembla que se celebra. Benvinguts al meravellós món de la parella. És la invasió dels cors! Jo dedico el post del dia a Verlaine, lleig com un pecat, enganxat a l’absenta (la fée verte) i tremendament torturat pels seus amors amb el jove Rimbaud, que el va seduir amb una simple carta. Junts, van escriure el Sonet del Forat del Cul. Digues, tu podries deixar-te seduir per una carta? Jo, certainement, oui. Però no per Sant Valentí, això sí que no!

Le Sonnet du Trou du Cul

Obscur et froncé comme un oeillet violet
Il respire, humblement tapi parmi la mousse
Humide encor d’amour qui suit la pente douce
Des fesses blanches jusqu’au bord de son ourlet.

Des filaments pareils à des larmes de lait
Ont pleuré, sous l’autan cruel qui les repousse,
À travers de petits caillots de marne rousse,
Pour s’en aller où la pente les appelait.

Ma bouche s’accoupla souvent à sa ventouse ;
Mon âme, du coït matériel jalouse,
En fit son larmier fauve et son nid de sanglots.

C’est l’olive pâmée, et la flûte caline ;
C’est le tube où descend la céleste praline :
Chanaan féminin dans les moiteurs éclos !

Paul Verlaine

Hi ha una expo meravellosa sobre Verlaine al Musée des lettres et Manuscrits. www.museedeslettres.fr

Imagen

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s