Avui, m’he llevat zen. El meu projecte secret ho requeria. De bon matí, m’he llevat tota contenta i satisfeta de la vida, com una “iogui” qualsevol. Objectiu: un atelier d’ashtanga, que queda molt “chic”. I en diumenge encara queda més bé. Et lleves d’hora i te’n vas a la teva classe, a la “recherche” del teu centre… I dius: “oh, i no és preciosa aquesta llum de les 9 del matí?” Ja semblava una més “dels altres”, gairebé ni tan sols veia els sense sostre que dormen al metro… . I l’atelier era el dia 9, -oui, oui- però no a les 9h. I he tingut temps per fer el gos llibre en mà
- Cap al Ioga!
- Jaurès
- Surt el sol, desfilada canina
- Surt el gos, desfilada canina III
- Surt el sol, desfilada canina
- Un llibre salvador.
- No tot ha de ser bonic, a Paris…
, sota el solet -fluix, però solet-, al jardí de les Tulleries. C’est pas belle, la vie?
A la sortida del taller de ioga tenia tres trucades del diari: “Benviguda al món. Què? Et va bé un article per d’aquí unes hores?”. Buf! Sort que sortia relaxada i preparada per “l’acceptació”. Namasté!